El dia 21 de febrer és el Dia Internacional de la Llengua Materna. Tots tenim dret a parlar la nostra llengua materna, no importa on vivim. Totes les llengües són boniques i meravelloses.
Des de petita parlo en bengalí a casa amb els meus pares. Jo el vaig aprendre molt aviat perquè la mare sempre em parlava en bengalí. El pare també em parlava en bengalí, però ell vivia a Espanya des de jove. Al dia d’avui, a casa continuo parlant bengalí amb els pares, però amb el meu germà petit, que va néixer aquí, li parlo en bengalí i castellà. Ell em diu coses en bengalí, però normalment parla en castellà. Em sembla una llengua senzilla d’aprendre. De petita, quan vivia a Bangladesh, sabia escriure i llegir en bengalí, però a poc a poc ho vaig anar oblidant. Quan recordo tot el que sabia abans em fa pena. Estaria molt bé aprendre’l de nou, però no tinc temps d’aprendre des de zero.
Amb les amigues sempre parlo en castellà perquè és amb el que em resulta més fàcil comunicar-me.
Quan tenia 6 anys vaig arribar a Barcelona a viure. El castellà i el català sonaven diferents per a mi quan no els practicava. Vaig anar a l’escola i vaig fer dos anys d’aula d’acollida. La mestra que recordo es deia Laura. Era una professora molt bona i m’ajudava molt a parlar en català. El castellà el tenia més per la mà que el català perquè era més fàcil i el parlava amb els companys de classe. Després de tres anys vaig aprendre molt millor el català i el castellà. Em sento molt bé aprenent dues llengües més.
A l’institut parlo gairebé perfecte aquestes dues llengües en el dia a dia. També he après a escriure i llegir, i ara em surt molt millor. Sent sincera, m’agrada parlar més en castellà que en català per la facilitat i perquè expresso millor el meu humor. La mare encara no sap parlar català, però sí que sap molt poc de castellà. M’agradaria que n’aprengués més per poder comunicar-se millor i sense l’ajuda dels altres. La cosa bona és que el pare sí que sap molt bé el castellà, encara que la seva pronunciació no sigui perfecta, però l’important és que se’l pot entendre bé.
A part del bengalí, el català i el castellà, practico l’anglès, en el qual tinc molta traça. De petita vaig començar a aprendre’l a l’escola, per això m’agrada parlar anglès, encara que no el parli amb tanta fluïdesa comparada amb les altres llengües que també practico. Sé escriure bastant bé, amb vocabulari ric, i entenc gairebé tot el que em diuen, tret que sigui un accent molt britànic.
La llengua àrab també la practicava, però ara molt poc. Vaig aprendre a llegir àrab per poder llegir l’Alcorà. Quan era petita, cada dia anava a la mesquita a llegir l’Alcorà, i això em feia millorar molt.
A l’optativa vaig fer japonès, però molt poc, només un trimestre. No me’n recordo de gairebé res, però quan el practicava se’m donava bastant bé. Em va agradar aprendre japonès el temps que vaig poder.
Ara a l’optativa aprenc francès, que m’agrada, però no sóc gaire bona. Espero millorar i parlar-lo amb l’accent tan elegant que té.
En total, set llengües han estat practicades al llarg de la meva vida. Algunes han tingut més protagonisme que d’altres, però totes m’han ajudat a comunicar-me amb els altres i a saber més sobre les llengües parlades arreu del món. Totes les llengües tenen la seva pròpia història al darrere i mereixen tot el respecte.