Vaig néixer en una família mestissa o sigui meitat espanyols i meitat filipina gràcies al meu avi matern i la meva àvia materna, per això des de petita parlo tres idiomes, el primer és el castellà, que és el que més parlo; el segon és el bisaya on allí el parlava amb l’àvia o amb la mare; i per últim l’anglés, ja que em feien parlar en anglés amb les germanes de l’àvia.
A l’escola vaig descobrir el català i em vaig impressionar aquesta llengua, no tant perquè la mare a vegades em parlava català amb fluïdesa i jo és clar no entenia res, amb els meus companys parlava el castellà i de vegades el català. La profe que més em va ajudar a practicar el català va ser la meva profe de P3, la Montse, era la millor profe del món i la trobo molt a faltar, em va dir que per practicar el meu català hauria de veure “Les tres Bessones” per això de petita se’m donàven molt bé els idiomes, quan vaig créixer, jo no practicava el bisaya llavors passat el temps em vaig oblidar de parlar-ho.
A l’ESO em vaig apuntar d’optativa de francès, però només sé comptar i preguntar quin és el meu color preferit, per exemple “un, deux, trois” està una mica oxidat, però “val més això que res”.
L’anglés segueix bé, ja que veig moltes sèries en anglés a més que em vaig enamorar de la llengua, però em costa una miqueta el “Verb to be”: és un malson.
Els idiomes que m’agradaria aprendre serien; coreà pel fet que m’agraden els “K-drama”; l’Itàlia, perquè des del meu punt de vista és un idioma molt coquet i bonic; El francés perquè em sembla elegant; l’alemany perquè és bonic igual que el japonès pels animes; el hawaià perquè és tropical, i el més important el bisaya, no vull perdre la meva cultura de part de la meva àvia, estic molt orgullosa de tenir-ne molts idiomes però sobretot de la llengua materna.