Una de les meves dues llengües maternes és el català, i el parlo des que tinc consciència. És la llengua que parlo amb la majoria de la meva família, menys amb la meva mare, amb qui també parlo castellà.
Vaig començar a aprendre castellà als tres anys, perquè fins a aquell moment no en sabia gens. Amb el temps n’he après i s’ha tornat de les llengües que més parlo, sobretot a l’institut i amb els amics.
Els meus pares volien que aprengués anglès, així que van decidir que la meva cangur també me n’ensenyés. Gràcies a això avui en dia puc veure les sèries en versió original, cosa que m’agrada molt.
En començar l’institut, em vaig apuntar a l’optativa de francès. Em va semblar prou fàcil aprendre’l, ja que s’assembla bastant al català. M’agrada molt la fonètica i la manera en què es pronuncia.
Una altra cosa que m’ha motivat a aprendre noves llengües ha sigut Duolingo, ja que té una manera dinàmica i divertida d’ensenyar-te. M’ha ajudat a millorar molt en francès, tant en la pronunciació com l’escriptura.
L’última llengua que he començat a aprendre aquest estiu és el grec. Em feia especial il·lusió aprendre-la, ja que m’interessa molt la mitologia i la cultura clàssica. No s’assembla en res a les llengües que he estudiat fins ara, perquè ni tan sols hi comparteix alfabet, però és un repte que m’he posat a mi mateixa.
En un futur, també m’agradaria aprendre portuguès i suec. M’agrada molt la fonètica de la primera i em crida molt l’atenció l’escriptura de la segona.
Igualment, crec que la meva llengua preferida és el català, ja que és la llengua de casa meva.