Diguem que la meva família és una mica curiosa. Al títol he posat la paraula empordanesos, però realment aquella part de la família és més francesa que altra cosa, i la meva besàvia era gallega. L’altra besàvia (la mare del meu avi matern) és el perquè m’he referit a França, i l’Empordà l’he anomenat perquè és on viuen ara els fills d’aquestes dues senyores, els meus avis materns. El meu avi va néixer i es va criar allà, i té la terra marcada a l’ànima. Mare francesa, pare català; al qual va perdre quan tenia només 5 anys durant la Guerra Civil Espanyola.
Deu anys després, el llavors jove de 15 anys va venir cap a Barcelona a treballar a l’antiga Cereria Mas. En un d’aquests anys va conèixer a la meva àvia, però no sé exactament quan ni com.
La qüestió és que mai va perdre el fet de l’Empordà, però es va acabar acostumant al català barceloní. A més, ja sabia el francès gràcies a la seva mare, i el castellà el va acabar aprenent a parlar a través de l’educació acadèmica.
Us preguntareu el perquè de la paraula balears, i és que és una història confusa.
Per part de pare, tinc un rebesavi que no és que nasqués a les Illes Balears (concretament Menorca) sinó que hi va viure i viatjar durant molts anys de la seva vida. A partir d’això, va conèixer poc a poc aquest dialecte i va aprendre a parlar-lo.
Va néixer a Madrid, per això la paraula madrilenys. I allà va conèixer també a la meva rebesàvia, que era actriu i cantant de Sarsuela. Ella era de Múrcia, concretament Yecla. Al casar-se, van venir també cap a Barcelona, i la seva filla va ser poetessa. Ella, per tant, és la mare del meu avi.
Ell va néixer a Madrid en un viatge precipitat, però es va criar entre Barcelona i Menorca, continuant així la tradició familiar de viatjar-hi relativament sovint. Els seus tres fills (el meu pare i els meus dos tiets) han crescut a Barcelona i, com jo, han tingut l’oportunitat de viatjar a Menorca cada estiu i coneixen la cultura i la llengua.
Tornant a la meva família materna, la meva mare va ser la primera dona de la família en anar a la universitat, i allà va aprendre l’anglès i va conèixer al meu pare.
Ella ja parlava, llegia i entenia el francès, el català i el castellà, i ell majoritàriament l’últim i coneixia el dialecte balear.
A partir d’això, jo comprenc tres dialectes del català, l’anglès, el castellà i una mica de francès però no massa, i llegeixo i parlo en els tres primers idiomes i sobretot el dialecte barceloní barrejat amb l’empordanès.