La meva llengua és el català, Puc dir que he parlat en català tota la meva vida…, clar, si ho dius així, potser sona avorrit, però en realitat, dins del català hi ha molts dialectes i molts accents, cada un amb el seu toc especial.
Jo he crescut amb dos accents diferents. Tot i que la meva mare sigui nascuda a Barcelona, sempre ha parlat en català de la província de Tarragona, ja que els meus dos avis materns es van conèixer al mateix poble de la Ribera d’Ebre. Per altra banda, el meu pare, de petit parlava castellà, però quan va començar l’escola, va aprendre el català, amb accent barceloní i també l’emprava fora de casa.
Després vinc jo, que sóc una mena de mescla: a casa faig servir l’accent de Tarragona, simplement perquè és el que la meva mare m’ha ensenyat, però fora de casa, tinc l’accent de Barcelona, perquè a l’escola em sentia estranya per parlar un català diferent. De fet, de ben petita, creia que a casa parlàvem castellà en veure les diferències entre com parlava la meva mare i com parlaven els meus professors (d’aquesta anècdota encara em fan bromes). La meva àvia per part de pare em parlava en castellà, pel fet que així aprendria les dues llengües; ella deia que entre tant català, algú me n’havia d’ensenyar. Jo, em sento còmoda parlant tant en català com en castellà, ja que són llengües que domino des de petita, cosa que agraeixo a la meva àvia.
A l’escola he après anglès, i francès, a part de reforçar el català i el castellà, També vaig estar un temps aprenent Italià, però ho vaig deixar per culpa de la manca de temps.
Per aprendre llengües he hagut de ser persistent, i de voler aprendre-les. Personalment, crec que per aprendre una llengua has de tenir ganes, i has de ser constant. Per mi, saber més d’una llengua és un privilegi. Considero que em dona un gran avantatge i que em permet comunicar i expressar el que em passa pel cap a un ventall més ample de gent.
Una cosa que jo sempre he dit, i per la qual trobo el català una llengua molt maca i rica, és que hi han paraules o dites en català que no tenen una traducció en castellà. No és el mateix tenir feina, que tenir una feinada, no és el mateix que faci calor, a què faci una calorada i no és el mateix que t’hagis d’esperar una estona o una estonada, el sufix -ada, en castellà no existeix. Moltes vegades també m’han dit que certes expressions tarragonines són incorrectes com per exemple el mot “tomata” o el mot “granera” i això sempre m’ha molestat. Petites coses com aquesta, aporten una genuïnitat especial a la meva llengua materna.
Tothom sempre m’ha dit que ha de ser molt avorrit només tenir una llengua materna, però el que no saben és que dins d’una mateixa llengua, hi ha molts mons.