Em dic Asia, soc una noia nascuda a Espanya, Barcelona. Els meus pares venen de Pakistan i els meus avis de l’Índia.
Soc poliglota, ja que parlo més de quatre llengües: català, anglès, castellà, urdú, panjabi… i és que els meus pares m’han ensenyat a parlar quasi tots aquests idiomes, però el català i el castellà els he après a l’escola.
La meva visió sobre els idiomes que parlo és bastant bona, perquè sento que descriuen una part meva molt gran. Segons amb qui em comunico, parlo una llengua diferent. El pahari i el panjabi els parlo amb els meus pares, i les altres llengües les parlo amb els meus germans, amics o professors. Al principi, quan la meva mare m’ensenyava a parlar els idiomes em sentia molt frustrada, perquè sentia molta pressió en aprendre’ls, però ara ja no en sento, sinó que m’agrada aprendre nous idiomes.
Quan estic a casa, cada idioma l’utilitzo per a coses diferents; com per exemple quan parlo el català és perquè estic de bon humor, o quan parlo en panjabi amb els germans és per donar-los un senyal que estic enfadada, o estic en un moment agressiu i que els puc matar en qualsevol moment.
Saber-me totes aquestes llengües fa que pugui ser una persona molt més oberta i molt més respectuosa. Al llarg del temps també he après l’hindi, ja que és una llengua molt semblant a l’urdú.
Més endavant també vull aprendre el turc, un idioma que em sembla molt atractiu. Per finalitzar, el meu somni és aprendre turc i saber escriure i llegir superbé els idiomes que sé.