Poema
La llengua materna,
una cosa tan apreciada
i a la vegada oblidada.
A casa meva es parla el català
potser amb diferents accents,
però sempre ens entenem.
El català ha estat perseguit,
però malgrat tot, ha resistit
amb la seva dolça melodia
ha viatjat per temps i geografia.
És la llengua que ens uneix i ens identifica,
en un món on la diversitat és magnífica.
Amb les seves paraules i expressions,
ens transmet cultura i tradicions.
Com va dir Joana Raspall
“Un altre país fora casa teva,
i diries sí en una altra llengua”.