La meva experiència amb les llengües comença des de molt petit, sempre a casa m’han ensenyat a parlar correctament el castellà i el català, els meus pares eren poc permissius amb les faltes d’ortografia, cosa que he heretat, ja que em fan bastant de ràbia les faltes d’ortografia i intento no fer-ne cap.
A mesura que he anat creixent, he après l’anglès, primer a l’escola i després en una acadèmia. Això ha fet que parli còmodament l’anglès i que no tingui cap problema per comunicar-me en aquest idioma.
A la part familiar m’ha ajudat l’anglès, ja que el meu tiet és alemany i, encara que me n’està ensenyant una miqueta, no puc parlar-lo amb fluïdesa i m’he de comunicar en anglès.
Per la part dels meus avis també hi ha varietat. Per part de pare, són d’Andalusia.
Per part de mare, són del Bierzo i parlen també gallec i berciano, els quals puc entendre, ja que són molt similars, però no els parlo molt. N’he après una mica perquè tinc amics que el parlen, ja que passo gran part de l’estiu en un poble del Bierzo.
Quan he sigut una mica més gran he tingut l’oportunitat d’estudiar el francès, i he tingut la sort de viatjar a França i quedar-me amb una família francesa durant una setmana.
Aquest és el motiu pel qual m’agrada aprendre diferents idiomes, per viatjar.
El meu objectiu de vida és arribar a viatjar per tot el món i gràcies als idiomes podré comunicar-me amb la gent nadiua del país que viatgi.