Em dic Damla i vaig néixer a Barcelona, però també soc de Turquia, Finlàndia i, òbviament, d’Espanya. Com soc d’aquests llocs, soc poliglota, perquè sé anglès, castellà, català, turc i finès, gràcies al fet que els meus pares me’ls van ensenyar una mica després de néixer, no sé quan, perquè no me’n recordo! A l’escola vaig aprendre català, anglès i vaig perfeccionar encara més el meu castellà, ja que el parlava anteriorment. És clar que amb els meus companys em comunicava amb les llengües que aprenia al centre.
Ara, a l’institut, com faig una altra optativa, no puc aprendre cap altre idioma en aquest mateix lloc, però potser a quart d’ESO faci llatí, perquè, com diu el Francesc, el meu professor de castellà, els que estudien llatí són més alts, més bonics, més llestos i moltes coses més. En realitat, la raó d’aprendre’l és perquè sembla una llengua molt interessant, moltes paraules en castellà venen d’aquesta mateixa llengua, i a més a més vull aprendre un altre idioma.
El meu pare és de Turquia, en concret, d’Iskenderun, i la meva mare d’Espanya, però la seva mare, o sigui, la meva àvia, és de Finlàndia. Va viure allà quasi tota la seva vida, perquè després va conèixer el meu avi de Galícia. Per sort, encara vull aprendre molts més idiomes, per exemple, l’alemany em sembla atractiu i, a més, seria increïble poder parlar amb un amic meu i amb professors en alemany, ningú ho entendria i seria llegendari.
Tinc molta sort, perquè el meu pare, com va viure a Alemanya i és professor d’alemany, em pot ensenyar perfectament, és clar que també sap altres llengües com el turc, l’anglès i el castellà. La meva mare, en canvi, sap molts més idiomes, no com el que aprèn una paraula i diu que en sap l’idioma sencer! No, però ara de debò, sap literalment molts idiomes; l’àrab, el finès, el castellà, l’anglès, el català, el turc i també crec que sap una mica de bengalí. Jo volia aprendre francès i rus a Duolingo, però ho vaig deixar sense cap raó després d’un temps.
Vist que sé tants idiomes, vull dir que m’agrada molt aprendre’ls i crec que és molt bo pel cervell i per poder parlar amb la societat. Com diu Roger Bacon: “El coneixement d’idiomes és la porta a la saviesa”.