Hola, soc un estudiant de tercer d’ESO i us vull explicar les meves diferents connexions o relacions amb diverses llengües, les qual formen part de la meva vida quotidiana.
Vag néixer a les illes Filipines, allà vaig aprendre a parlar Tagalog, l’idioma principal de la meva illa natal. També és el lloc on em van ensenyar a parlar anglès, ja que a les escoles només podies parlar anglès, exepcionant les classes de tagalog. Quan vaig arribar als quatre anys, els meus pares se’n van anar a l’estranger per treballar, i no va ser fins els set anys, que em van recollir, i vaig procedir a viure amb els meus pares, a Barcelona.
Tot era nou per mi, i el fet de no saber l’idioma que es parlava em dificultava molt acostumar me a aquell nou lloc. Tot i això vaig assistir a l’escola igualment, on vaig estar a acollida, i a poc a poc aprenia catala i castella.
Al principi em costava moltíssim fer amics ja que l’anglès que parlaven no era tan fluit, i no aconseguiem comunicar-nos de manera correcte, per tant no tenia amics. Això em va inspirar, jo volia tenir algú amb la qual parlar i confiar, així que, vaig posar més esforç en aprendre almenys català. Durant dos anys vaig estudiar amb tot el que podia, i no va ser fins a quart de primària que vaig començar a parlar de manera fluida. Els meus esforços van donar fruits, vaig començar a fer més amics, que també m’ajudaven amb l’idioma, perquè encara em faltava una mica més per aprendre.
A cinquè ja sabia parlar molt bé castella i català, fins i tot feia contes i poemes, quan estava a aquest curs m’encantava expressar me amb paraules, ho trobava molt entretingut, veure les diverses reaccions de la gent observant com soc per dintre.
Be, els anys van passar i vaig descobrir idiomes que em van atreure; a mi m’agradava i encara m’agrada veure anime, i com les veus estaven en japones em van atreure les paraules que deien, això em va animar a aprendre japonès pero no vaig poder aprendre, ja que no tenia suficient temps. També em va interessar el koreà, perquè mirava series koreanas, i m’agradava el so de les paraules que pronunciaven.
Actualment sé parlar 4 idiomes, no és molt però m’ajuda i sé que em seguirà ajudant, per fer amics, per expressar me, per preguntar, per ajudar, per complir els meus somnis, i el més important, per comunicar me, ja que la comunicació és la clau per fer funcionar un mon just, només faltaria que la gent sàpiga entendre’s entre ells, ja que no serveix de res comunicarse si ningú vol comprendre el que vol comunicar l’altre.