Em dic Marycar Lacuesta, soc una noia i vaig néixer a Espanya, però els meus pares van néixer a Filipines. Vaig aprendre castellà veient la televisió, per això em resulta fàcil, ja que quan ets nena aprens més ràpid. Els meus pares, com són de Filipines, saben parlar tagàlog i ilocano, que són alguns dels molts idiomes de Filipines. Tot i que el més parlat és el tagàlog.
A l’edat de 3 anys vaig començar l’escola, allí vaig aprendre un nou idioma: el català. El català el parlava només amb els professors, ja que amb els companys usava el castellà. Sincerament, el català no m’agrada, és fred i clàssic.
A mesura que anava creixent, desenvolupava un altre idioma, que era l’anglès. No m’interessava, però era boníssima. Vaig desenvolupar molt més l’anglés pels jocs, no sabia per què, la veritat, però gràcies a això he tret molt bones notes i, de fet, em puc comunicar amb algú d’un altre país parlant anglès.
El tagàlog i l’ilocano els entenc, però no se’m donen bé si els haig de parlar. Tots aquests anys m’he dedicat a parlar en castellà, en anglès i en català. No ha estat una pèrdua de temps, tot el contrari, m’ha donat més coneixement i he perfeccionat el castellà. Però aquests dos idiomes -tagàlog i ilocano- en algun moment els intentaré perfeccionar.
Actualment tinc 14 anys i el meu castellà està molt desenvolupat. De fet m’ha començat a interessar la varietat d’accents de llatinoamèrica i imitar-los, com per exemple l’argentí, el xilè, el colombià i el dominicà. El meu favorit és l’argentí, perquè em fa riure i tots em diuen que el faig molt bé.
Ara vull aprendre el francès i el japonès. El francès perquè em sembla molt elegant i el japonès perquè m’agrada la seva cultura: l’anime i el manga. Veient l’anime, he après paraules com: “ohayo” (Bon dia), “baka” (idiota) i “arigato” (gràcies). I és que seria un gran honor aprendre més idiomes dels que ja sé.