Em dic Sharmine Jalil i vaig néixer a Barcelona, tot i que els meus pares són de Bangladesh i, per això, parlen bengalí (també dit bangla).
A casa parlem moltes llengües, però les més utilitzades són el bangla i el castellà. Amb els meus pares parlo bangla i una mica de castellà; en canvi amb els meus germans parlo en castellà i amb la meva germana parlo castellà, català, bangla i euskera.
De petita, el català se’m donava bé, ja que he nascut a Barcelona; però el castellà no era una llengua que considerés molt meva. De l’anglès només sabia el que ens ensenyaven a l’escola. I el bangla era la meva llengüa materna.
Als 7 anys vaig anar a Bangladesh i, en tornar, em va canviar la vida. Després de les vacances, vaig retornar a Barcelona, on hi vaig estar dues setmanes més o menys, però després d’aquestes setmanes, em van dir que ens mudaríem al País Basc.
Quan vaig ser al País Basc em vaig enamorar completament d’aquell lloc. La gent era molt amable, els carrers eren molt nets, etc. Vaig fer molts amics allí i, en aprendre euskera, no vaig tardar molt: uns 2 o 3 mesos. I el que em va agafar més per sorpresa va ser que una de les meves amigues també s’havia mudat allí, així que ja us podeu imaginar com de contenta estava jo.
Allí vaig estar al voltant de 4 ó 5 anys. Després vaig tornar a Barcelona i, quan vaig tornar, se m’havia oblidat completament el català. El castellà, tot i que l’havia desenvolupat una mica, tampoc no gaire. Però abans d’entrar a un nova escola, vaig començar a practicar més el castellà i, a poc a poc, es va convertir en la meva llengua més utilitzada.
En entrar a la nova escola, em vaig sentir una mica incòmoda, no sé per què. Però m’anava acostumant a poc a poc i, finalment, he pogut entendre el català i també parlar-lo una mica.
El meu nivell d’anglès ja de per sí era dolent, però després ha anat empitjorant. Això em va fer desil·lusionar-me una mica, perquè vaig creure que ja no podria parlar de coses bàsiques en aquesta llengua, però de mica en mica vaig intentar parlar-lo i, al final, he millorat una mica, encara que em falta pronunciar bé algunes paraules i moltes coses més.