Vaig néixer el 6 de gener de 2006 a Barcelona. De petit no sabia parlar de lògica!, però quan tenia uns 1 o 2 anys els meus pares m’ensenyaren a parlar tagal, i més tard vaig anar a la guarderia on deuria escoltar el castellà i segur que també el català. Els meus pares no sabien parlar castellà. Més endavant van decidir que anés a l’escola Pia Sant Antoni i allà vaig aprendre castellà, però també hi havia un idioma que quasi no sabia que existia que era el català que avui en dia encara em costa bastant.
Als 6 anys vaig anar a Filipines durant 1 mes i allà vaig aprendre l’anglès i també una mica d’ilokano que és un altre idioma de Filipines. Després de les vacances de Filipines vaig començar a jugar futbol a l’escola, la comunicació amb l’equip és molt important i tot l’equip parlava castellà i a mi al principi em costava bastant comunicar-me, però en vaig aprendre molt.
Durant 5 anys fins a cinquè vaig aprendre bastant català i castellà, a cinquè hi havia una assignatura que era el francès, que avui en dia em segueix costant molt.
A les vacances de primer d’ESO, a l’estiu vaig tornar a anar a Filipines després de 7 anys sense anar-hi, quan vaig arribar a Filipines no sabia parlar tagal ni ilocano, aleshores vaig anar com a un ”col·legi” de Filipines per aprendre’n. Quan estava al col·legi tenia molta vergonya perquè tots parlaven tagal menys jo i quan em parlaven em quedava callat perquè no sabia què respondre. Llavores a les classes de Filipines vaig anar aprenent fins que van passar dos mesos i vaig tornar a Barcelona. El primer dia de l’escola de segon d’ESO, tot això em recordava parlar castellà i no em costava res, el que sí em va costar és el català, i encara em costa bastant. El català el sé parlar el que passa és que no tan bé com el castellà. I ara veig sèries en català que m’ajuden a aprendre’l.
La llengua que sé més és el castellà, és la llengua que utilitzo en la meva vida cotidiana, els altres: anglès, francès, tagal i català intento anar millorant-los.