Vaig néixer a Bangladesh. Durant tots aquest anys he après 4 idiomes; el bengalí, el català, el castellà i l’anglès. La meva llengua materna és el bengalí, només el sé parlar i encara hi ha paraules de la llengua que no entenc.
A casa parlo bengalí amb els pares i familiars, i m’és més fàcil comunicar-me amb ells. Majoritàriament parlo més el castellà que el català amb els meus germans, companys i amics. De petita em resultava més fàcil parlar en català que en castellà, ara, m’és més fàcil comunicar-me en castellà que en català. L’anglès no l’he après del tot però l’entenc i sé escriure’l però em resulta difícil parlar-lo, però a poc a poc
el vaig aprenent.
Doncs, la meva vida lingüística comença en un poble de Bangladesh on vaig començar a parlar la meva llengua materna, el bengalí. Durant els pocs anys que vaig estar allí, vaig començar a parlar i em van ensenyar les lletres de l’idioma.
Ara és quan arribo a Espanya. La primera llengua que vaig aprendre va ser el català, la vaig començar a parlar al parvulari. Per no saber quasi res de l’idioma el vaig aprendre bastant ràpid. No va ser fins a primer de primària, quan vaig introduir el castellà en la meva vida i, a poc a poc, l’anglès. La veritat és que em va resultar una mica difícil aprendre el castellà ja que majoritàriament parlava el català amb els companys i professors. Però com que eren bastant similars el vaig aprendre. Al següent any va ser quan vaig començar a anar a classes de bengalí. Al principi no entenia res, ja que parlaven en un accent diferent però a poc a poc vaig anar aprenent. Vaig anar durant dos anys, dos dies a la setmana. Vaig aprendre a escriure’l una mica. Tota la primària em va anar molt bé el català, el castellà només el parlava en la classe de castellà. No em vaig preocupar molt per aprendre l’anglès, ja que m’anava bé només entendre’l i escriure’l.
Quan vaig arribar a l’ESO em vaig adonar que el castellà era més fàcil i per la meva mala sort se’m va complicar el català. A primer d’ESO, gràcies al projecte TIL, em vaig adonar que m’havia oblidat com s’escrivia les lletres en bengalí. Ara mateix faig 3r d’ESO (2020-21), he incorporat el francés en la meva vida lingüística, el faig a l’optativa. No m’és tan fàcil, fins ara n’he après unes quantes paraules, alguns números, colors, exclamacions entre altres coses que fem. Aquestes classes, com que utilitzem llibres per a principiants, em resulten més o menys fàcils especialment quan llegeixo i tradueixo.
Una cosa que no he escrit, és que des de petita, des que sé parlar, els meus pares em van ensenyar els suras (versos) de l’Alcorà ja que soc musulmana. Al llarg de la meva vida, vaig assistir cada estiu a la mesquita on aprenia a llegir l’Alcorà encara que no l’entengués, en aquest cas seria àrab bastant antic. Sempre hi vaig però pel coronavirus, l’any passat (2020) no vaig poder anar-hi.
Durant tots aquests anys he après moltes coses, i també se me’n van oblidant moltes. En un futur aniré millorant la meva parla de les llengües i reprendre les coses que vaig oblidar i, si és possible, aprendre nous idiomes.