Hola! Em dic Humayra. Vaig néixer a Bangladesh, una ciutat que es diu Sylhet l’any 2004. Ara tinc 14 anys. Vaig vindre el 2011 o sigui fa 8 anys que estic aquí. Visc al barri del Raval. La meva llengua materna és el bengalí. A la meva família es parla el bengalí.
Jo entenc moltes llengües com l’urdu, hindi, anglès, castellà, català i una mica de panjabi. Sé parlar l’urdú, hindi, anglès, castellà, català. Se llegir el bengalí, anglès, castellà i català. Vaig aprendre aquestes llengües veient series, películas al cine… Alguns d’aquests idiomes els faig
servir quan estic amb amigues i a l’escola. Em trobo més còmoda quan parlo només el castellà. No recordo amb quants anys es comença a anar l’escola al meu país, però sé que crec que feia 3r de primària i quan vaig venir en tenia set. Allí es feia mates, socials, medi, anglès, etc. Aquí a l’institut es parla el català, castellà, anglès i també es parla el francès, pero vaig aprendre molt poc perquè la tenim d’optativa.
M’agradaria viatjar i aprendre idiomes diferents com per exemple el panjabi, sempre aprofito per aprendre noves llengües o almenys noves paraules. Tinc amigues de diferents països que ensenyen la seva llengua o les llengües que sàpiguen. Ja que sempre he pensat que mai seria capaç de sentir-me jo mateixa orgullosa. Ara que m’estic fent gran penso que la vida em dona una altra oportunitat per seguir endavant. El meu avi sempre em deia que al món tot és possible. No era important d’on has vingut o on vius, ni el problema és que tu ets ric o pobre. Només una cosa era valuós, només ets tu i la teva confiança en tu mateixa. Que jo puc fer qualsevol cosa. Tot és possible. Jo abans dubtava molt sobre que ser de major o sigui la professió. Primer deia que volia ser professora, doctora, policia i ara al finalment ja tinc la resposta pel meu futur, vull ser advocada. I crec que tinc una bona raó per ser-ho. Aquesta professió, ocupa la vida de persones que proposa solucions
vàlides. Els meus em deixen elegir la meva professió pel meu futur.