Em presento, sóc Regine, he nascut a Filipines i tinc 14 anys; ara estic estudiant 3r d’ESO a l’Institut Miquel Tarradell. Els meus pares són de Filipines, és a dir que no saben parlar prou bé el castellà, però com que el meu pare va estar aquí primer, quan tenia només 2 anys, doncs va aprendre castellà. I la meva mare que va tindre amb mi a Barcelona, però sap poc de castellà. Tinc un germà petit que ara està estudiant P3.
Fa 5 anys que estic a Barcelona, quan era petita encara estudiava a Filipines, estava a una escola on vivíem, a Narvacan, vaig estudiar la guarderia fins quan estava a primer de primària, la llengua que utilitzavem a l’escola era el tagalog i també l’ilocano i l’anglès.
Jo només coneixia l’ilocano perquè era la llengua d’on vaig néixer, però vaig aprendre tagalog i anglès quan vaig començar a estudiar perquè el tagalog és l’idioma nacional de Filipines i és important practicar aquesta llengua.
Mentre estudiava segon i tercer de primària vaig canviar d’escola, que era a Bantay, era també una escola on és més parlaven el tagalog i l’anglès.
Més endavant, quan ja tenia anys és quan tot va començar, anava a un país nou. No tenia idea d’on estava i que feia aquí, era difícil adaptar-se amb aquest país. No coneixia l’idioma, ni res. Després de tres mesos, vaig continuar els meus estudis, que era quart de primària, era difícil comunicar-me amb gent diferent i desconeguda. Però amb ajuda d’alguns que eren també de Filipines, vaig tenir una mica de confiança en mi, que podia aprendre.
Alguns es reien de com parlava, degut a això em vaig posar-me trista, perquè no podia fer res sinó estudiar i ignorar el que diu la gent. Com que era nova, era obligatori posar-me en l’aula d’acollida on tots els que tenen dificultat de parlar català i castellà, era una classe per als que no saben res de res de l’idioma català i castellà.
Passant de curs vaig començar a parlar el castellà una mica però encara em costava el català, i seguia a l’aula d’acollida fins quan estava a sisè de primària però ja podia atendre a les classes normals. També com que m’agrada el Kpop, el pop de Corea del Sud, i vaig aprendre unes paraules però no entenia, no podia escriure, només conec paraules bàsiques.
Quan era a l’ESO és quan vaig aprendre el català, perquè utilitzem més el català. El castellà era més fàcil de estudiar-ho, parlar, etc. Encara que es notava que no era la meva llengua materna.
A primer d’ESO teníem el francès d’optativa, i vaig aprendre a parlar, a escriure, però em costava molt. I ho vam continuar estudiant fins a tercer, encara que a tercer d’ESO no faig francès.
Em va començar a interessar també el xinès i el japonès, com el corea només parlo paraules bàsiques, però m’agradaria aprendre a parlar-les i a escriure.