Soc Khezzy Anne Chloe Joveda però em podeu dir Chloe. Tinc 14 anys i faig els 15 aquest mes de febrer. He nascut a Pangasinan, a Filipines, un poble petit situat a prop de les muntanyes i dels camps de conreu, un lloc tranquil i bonic.
Tota la família parlem en ilokano però a vegades també parlem en tagalog, la llengua nacional de Filipines. No només conec aquestes dues llengües, puc parlar i entendre el castellà, el català i l’anglès. En aquest moment estic i vull aprendre el coreà, un idioma que m’interessa i em sembla útil perquè veig drames coreans (amb subtítols). També puc llegir i parlar una miqueta en francès.
La primera vegada que vaig arribar a Barcelona vaig estar molt confusa perquè no entenia res del que parlaven, i també em vaig adonar que parlaven un altre idioma. Quan vaig anar a l’escola, vaig saber que eren el castellà ja que a l’escola m’ajudaven els meus amics. Em parlaven en castellà i en anglès quan no entenia alguna cosa.
El meu primer any a l’escola, a Barcelona, feia tercer de primària i vaig aprendre ràpid els idiomes català i castellà. Quan van passar dos anys ja podia parlar i llegir perfectament les dues llengües.
L’idioma que més m’agrada és el castellà perquè em comunico amb més facilitat amb els meus amics, els professors i més gent. El català també m’agrada però no tinc el grau tan elevat de coneixement del castellà.
Les dues primeres escoles on vaig anar eren privades i només vaig trobar nens i nenes catalans i castellans, en canvi quan he arribat a Milà i Fontanals a primària i a l’institut Miquel Tarradell m’he trobat a molta gent de diferents països que parlen altres idiomes. Uns tenen més facilitat i altres amb més dificultat d’aprendre els idiomes que parlem a classe. Uns parlen en urdú, bengalí, àrab, portuguès, xinès, etc.